Orgasme número 4

Necessitava allunyar-me d’una realitat sovint massa crua. Que tot plegat deixes de tenir la seva aparença habitual. Distorsió. Gosadia. Exaltació. Necessitava més bellesa. Però trista, subtil, humil. Res més. Només tot això.

Tenia una nova idea al cap, i aquí en tens l’esbós (...) aquest cop és simplement la meva habitació, tret que el color aquí ho fa tot, i, conferint estil a les coses per mitjà de la simplificació, ha de suggerir el repòs o la son en general. És a dir, en mirar el quadre, el cervell, o més ben dit, la imaginació, han de descansar”. (Vincent van Gogh)