
La Setmana Gran em sembla massa gran; nedar en un got de litre ple de vi barat que es paga a preu d’or em queda massa enllà; sis mesos i escaig al seu costat són ja una gairebé insuportable eternitat; les rosses fogoses de sang calenta prescindeixen del pèl púbic per no donar explicacions sobre tant entranyable contradicció de tonalitats; el cap sota l’aigua dos minuts i segueixo respirant; allà fa sol, de justícia, i aquí no para de ploure sobre mullat; els avions cauen però la gent no deixa de volar; els dies passen i alguna cosa haurem de canviar.
0 comentarios:
Publica un comentari