Orgasme número 10

Plou, com sempre. L’individu borrós camina pels estrets i atractius carrers del casc antic de la ciutat arrastrant els peus i l’ànima. Tot i la seva tant característica difusió, la gent constata que fa mala cara. Blanquinós i ullerós, mal vestit i descuidat, s'apropa a les escales de la plaça amb nom d’un contradictori escriptor i filòsof bilbaí del segle passat. Uns tres cents esglaons de convulsa història i.. a casa? La pregunta el supera. No tenir la resposta l’exaspera. Unamuno també va deixar poemes:

“Desde mi cielo a despedirme llegas fino orvallo que lentamente bañas los robledos que visten las montañas de mi tierra, y los maíces de sus vegas. Compadeciendo mi secura, riegas montes y valles, los de mis entrañas, y con tu bruma el horizonte empañas de mi sino, y así en la fe me anegas. Madre Vizcaya, voy desde tus brazos verdes, jugosos, a Castilla enjuta, donde fieles me aguardan los abrazos de costumbre, que el hombre no disfruta de libertad si no es preso en los lazos de amor, compañero de la ruta”