Infant

Carrers sense enquitranar, pell morena dins la piscina municipal, bicicletes desgastades de tant pedalar, tardes eternes. Dits colpejant la xapa d’alguna ampolla buida, imitant un d’aquells cotxes que només de tant en tant creuaven el poble. La mirada fixa al sot on havia d’anar a parar la boleta de cristall, la mare cridant que el sopar ja és a taula. Amics de calça curta i genolls pelats, amigues de pits incipients i petons robats, somnis sense límits ni finals. Àpats al restaurant de tota la vida, amb els peus penjant de la cadira i la paella dels dijous alegrant-nos el dia, i el riu allà al costat. I la barca, que tots junts varem pintar de verd i blanc. Fidels companys d’aula mancats de la vergonya i d’alguna dent, i l’aula que entra sencera al maleter. Ulleres passatgeres, cap gros, jersei blanc de coll alt i pinta de petit intel·lectual. Tombat sobre la gespa humida, encisat per la nova veïna, aplicat en la tasca diària d’obrir i omplir de paraules els llibres. Galetes amb plàtan i sucre, taurons al congelador del bar del costat i les gustoses cireres de l’arbre de casa. Els primers cassets, les bosses de pipes a quinze pessetes i un eriçó gegant de color rossa omplint la pantalla gens plana. Dos pedres, una porteria. Juliol i agost, un món. Rememorar la infantesa, un plaer.