Somnis

Recordo somnis il·lògics i estranys entre els llençols calents i les energies intactes de primera hora del dia. No els escric, com ella em va recomanar, perquè llegir-los després del cafè ben negre i la dutxa d’aigua bullent només em serviria per constatar que aquell punt d’entranyable bogeria que tots tenim més o menys controlat cada dia va a més, i cada dia està més desbocada. Espais que fa anys que no trepitjo ocupats per individus que ja fa molt que es van allunyar. Terribles tragèdies que mai s’han donat i que, de succeir, suportaria amb excessives dificultats. Animals fantàstics i nans. Països llunyans i vides i mons impossibles. Tot fosc. Una nit rere l’altre. Tot angoixant. Caldrà canviar el llit. I ja posats, l’habitació, el pis, la ciutat i la meva vida. I a seguir somniant.